Search results for "història de la literatura"
showing 7 items of 7 documents
El Terç del Cartoixà de Joan Roís de Corella. Edició i estudi
2016
La tesi doctoral "El Terç del Cartoixà de Joan Roís de Corella. Edició i estudi" fixa el text d'aquest incunable i el compara a doble columna amb el text del qual és deutor, la Vita Christi de Ludolf de Saxònia. La datació de l'obra, entre febrer i març de 1495, i l'atribució a un taller, el de Hagenbach-Hutz a la ciutat de València, es realitza per mitjà de l'anàlisi de dades codicològiques i d'història de la impremta en aquesta ciutat. Aquesta anàlisi permet també situar adequadament el projecte d'edició dels quatre volums que conformen el Cartoixà de Corella a finals del segle XV. La comparació del text català amb el llatí permet descobrir les diferents tècniques usades per l'autor valen…
Anàlisi de l'obra Sil·labari breu, d’Anicet Villar. Núria Ivars Bertomeu
2018
Anàlisi de l'obra Sil·labari breu, d’Anicet Villar. Núria Ivars Bertomeu
El príncep teixidor de Lola Anglada, analitzat per Alba Jiménez i Arantxa Llàcer
2018
El príncep teixidor de Lola Anglada, analitzat per Alba Jiménez i Arantxa Llàcer en l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Els discursos fundacionals sobre el català
2021
This paper attempts to draw a general perspective, from the main aspects that take part in them, of the discourses on the origin and the appearance of Catalan language that have been proposed since there has been works of historical reflection on this language. Without claiming to be exhaustive, authors and works are cited only with the intention of illustrating the different positions S’intenta traçar una perspectiva general, a partir dels principals aspectes que hi prenen part, dels discursos sobre l’origen i l’aparició de la llengua catalana que s’han proposat d’ençà que hi ha hagut treballs de reflexió històrica sobre aquesta llengua. Sense pretendre l’exhaustivitat, se citen autors i o…
Jean Cocteau a l'escena catalana (1917-1966)
2012
La recepció de Cocteau en l’escena catalana d’entreguerres es va centrar en manifestacions avantguardistes de caràcter espectacular. Si Parade, Le train bleu i Oedipus-Rex van tenir els seus defensors i detractors aferrissats entre la crítica i el públic de Barcelona, Orphée va fixar l’abast d’una iniciativa que no va influir en la literatura dramàtica catalana del moment. En el context de la postguerra franquista, textos com La voix humaine, Les parents terribles i L’aîgle à deux têtes ja no representaven el perill que, des del punt de vista artístic o literari, van significar les propostes espectaculars esmentades; tanmateix, ho van continuant sent des del punt de vista moral, sobretot en…
Elles prenen la paraula. Recuperació crítica i transmissió a les aules de les escriptores valencianes de postguerra: una perspectiva des de l'educaci…
2013
Elles prenen la paraula. Recuperació crítica i transmissió a les aules de les escriptores valencianes durant el franquisme: una perspectiva des de l'Educació Literària sorgeix de la necessitat de recuperar obres i autores valencianes i un afany per reconciliar-se amb elles. Encara que no ho semble, o que semble una obvietat, d'escriptores valencianes n'hi ha hagut, al llarg de la història, i si ara mateix no funcionen com a referents literaris col·lectius és perquè se'ls ha negat la possibilitat de ser reconegudes com a part integrant del patrimoni cultural valencià, ja que, com afirma Lluís Alpera (2004:37) l'estudi del llegat literari femení al País Valencià: ¿és un dels temes que reclame…
L’Humanisme i la construcció del classicisme cultural a les Filipines: el Regne de València com a estudi de cas
2022
Aquesta tesi analitza la transmissió, arrelament i transformació de l’Humanisme occidental a les illes Filipines, i el desenvolupament del món lletrat filipí durant l’Edat Moderna, fins a la consolidació d’un classicisme estètic i literari propi per a l’expressió filipina, en el context vuitcentista de recerca d’identitat i independència intel·lectual. Atenent a la “morfologia de les civilitzacions” i a la tradició de la Història de la Cultura de Huizinga, a la llum de la historiografia i l’actual estat de l’art, tractem de donar unitat de pensament a una idea: el Classicisme filipí. Plantegem que, més que una dialèctica que trenca amb el passat i estableix una imposició imperial hispànica,…